Catèter venós central: una guia essencial

A Catèter venós central (CVC), també coneguda com a línia venosa central, és un tub flexible que s'insereix en una vena gran que va al cor. Aixòdispositiu mèdicjuga un paper crucial en l'administració de medicaments, fluids i nutrients directament al torrent sanguini, així com per al control de diversos paràmetres de salut. Els catèters venosos centrals són vitals per al maneig de pacients amb malalties greus, aquells que se sotmeten a tractaments complexos o individus que necessiten teràpies intravenoses a llarg termini. En aquest article, explorarem la finalitat dels catèters venosos centrals, els diferents tipus, el procediment que implica la seva inserció i les possibles complicacions.

Propòsit dels catèters venosos centrals

Els catèters venosos centrals s'utilitzen per diverses raons mèdiques, com ara:

Administració de medicaments:Alguns medicaments, com ara els fàrmacs de quimioteràpia o els antibiòtics, poden ser massa agressius per a les venes perifèriques. Un CVC permet l'administració segura d'aquests medicaments directament a una vena més gran, reduint el risc d'irritació de les venes.

Teràpia intravenosa a llarg termini:Els pacients que requereixen teràpia intravenosa (IV) prolongada, incloent-hi antibiòtics, control del dolor o nutrició (com ara nutrició parenteral total), es beneficien d'una línia venosa central, que proporciona un accés estable i fiable.

Administració de fluids i productes sanguinis:En situacions d'emergència o cures intensives, un CVC permet l'administració ràpida de fluids, productes sanguinis o plasma, que poden salvar vides en condicions crítiques.

Presa de mostres de sang i monitorització:Els catèters venosos centrals faciliten la presa de mostres de sang freqüent sense punxades repetides amb agulla. També són útils per controlar la pressió venosa central, proporcionant informació sobre l'estat cardiovascular d'un pacient.

Diàlisi o afèresi:En pacients amb insuficiència renal o que necessiten afèresi, es pot utilitzar un tipus especial de CVC per accedir al torrent sanguini per a tractaments de diàlisi.

 

Tipus deCatèters venosos centrals

Hi ha diversos tipus de catèters venosos centrals, cadascun dissenyat per a finalitats i durades específiques:

Línia PICC (catèter central d'inserció perifèrica):

Una via PICC és un catèter llarg i prim que s'insereix a través d'una vena del braç, generalment la vena basílica o cefàlica, i es connecta a una vena central a prop del cor. S'utilitza habitualment per a tractaments a mitjà o llarg termini, que van des de setmanes fins a mesos.
Les línies PICC són relativament fàcils de col·locar i treure, cosa que les converteix en una opció preferida per a teràpies prolongades que no requereixen inserció quirúrgica.

Catèters no tunelitzats:

S'insereixen directament en una vena gran del coll (jugular interna), del pit (subclàvia) o de l'engonal (femoral) i s'utilitzen normalment per a finalitats a curt termini, generalment en cures intensives o situacions d'emergència.
Els CVC no tunelitzats no són ideals per a ús a llarg termini a causa d'un major risc d'infecció i normalment es retiren un cop l'estat del pacient s'estabilitza.
Catèters tunelitzats:

Els catèters tunelitzats s'insereixen en una vena central, però es condueixen a través d'un túnel subcutani abans d'arribar al punt d'entrada a la pell. El túnel ajuda a reduir el risc d'infecció, cosa que els fa adequats per a un ús a llarg termini, com ara en pacients que requereixen extraccions de sang freqüents o quimioteràpia contínua.
Aquests catèters sovint tenen un maneguet que afavoreix el creixement del teixit, fixant el catèter al seu lloc.

Ports implantats (Port-a-Cath):

Un port implantat és un dispositiu petit i rodó que es col·loca sota la pell, generalment al pit. Un catèter va des del port fins a una vena central. Els ports s'utilitzen per a tractaments intermitents a llarg termini com la quimioteràpia, ja que estan completament sota la pell i tenen un baix risc d'infecció.
Els pacients prefereixen els ports per a l'atenció a llarg termini perquè són menys intrusius i només requereixen una punxada d'agulla durant cada ús.

Procediment de catèter venós central
La inserció d'un catèter venós central és un procediment mèdic que varia segons el tipus de catèter que es col·loqui. Aquí teniu una descripció general del procés:

1. Preparació:

Abans del procediment, es revisa l'historial mèdic del pacient i s'obté el seu consentiment. S'aplica una solució antisèptica al lloc d'inserció per reduir el risc d'infecció.
Es pot administrar anestèsia local o sedació per garantir la comoditat del pacient.
2. Col·locació del catèter:

Mitjançant guia ecogràfica o punts de referència anatòmics, el metge insereix el catèter en una vena adequada. En el cas d'una línia PICC, el catèter s'insereix a través d'una vena perifèrica del braç. Per a altres tipus, s'utilitzen punts d'accés centrals com les venes subclàvies o jugulars internes.
El catèter avança fins que arriba a la ubicació desitjada, normalment la vena cava superior, a prop del cor. Sovint es realitza una radiografia o una fluoroscòpia per verificar la posició del catèter.
3. Fixació del catèter:

Un cop el catèter està correctament col·locat, es fixa amb sutures, adhesiu o un apòsit especial. Els catèters tunelitzats poden tenir un maneguet per fixar encara més el dispositiu.
A continuació, es vesteix el lloc d'inserció i es renta el catèter amb solució salina per assegurar-se que funciona correctament.
4. Cures posteriors:

Una cura adequada i canvis regulars d'apòsits són crucials per prevenir infeccions. Els pacients i els cuidadors reben formació sobre com cuidar el catèter a casa si cal.
Possibles complicacions
Tot i que els catèters venosos centrals són eines inestimables en l'atenció mèdica, no estan exempts de riscos. Algunes possibles complicacions inclouen:

1. Infecció:

La complicació més freqüent és la infecció al lloc d'inserció o la infecció del torrent sanguini (infecció del torrent sanguini associada a catèters centrals o CLABSI). L'aplicació de tècniques estèrils estrictes durant la inserció i un manteniment acurat poden minimitzar aquest risc.
2. Coàguls de sang:

Els CVC de vegades poden causar coàguls de sang a la vena. Es poden receptar anticoagulants per reduir aquest risc.
3. Pneumotòrax:

Es pot produir una punció accidental del pulmó durant la inserció, sobretot amb catèters no tunelitzats col·locats a la zona del tòrax. Això provoca un col·lapse pulmonar que requereix una intervenció mèdica immediata.
4. Mal funcionament del catèter:

El catèter es pot bloquejar, doblegar-se o desplaçar-se, cosa que afecta el seu funcionament. Un rentat regular i una manipulació adequada poden evitar aquests problemes.
5. Sagnat:

Hi ha risc de sagnat durant el procediment, especialment si el pacient té trastorns de la coagulació. Una tècnica i unes cures postprocediment adequades ajuden a mitigar aquest risc.

 

Conclusió
Els catèters venosos centrals són dispositius crucials en l'atenció mèdica moderna, que ofereixen un accés venós fiable per a una varietat de finalitats terapèutiques i diagnòstiques. Si bé el procediment per inserir una línia venosa central és relativament senzill, requereix coneixements tècnics i una manipulació acurada per minimitzar les complicacions. Comprendre els tipus de CVC i els seus usos específics permet als professionals sanitaris triar la millor opció per a les necessitats de cada pacient, garantint una atenció eficaç i segura.