Catèter venós central: una guia essencial

A Catèter venós central (CVC), també conegut com a línia venosa central, és un tub flexible inserit en una vena gran que condueix al cor. Aquestdispositiu mèdicTé un paper crucial en l’administració de medicaments, líquids i nutrients directament al torrent sanguini, així com per controlar diversos paràmetres de salut. Els catèters venosos centrals són vitals per gestionar pacients amb malalties greus, els que pateixen tractaments complexos o individus que necessiten teràpies intravenoses a llarg termini. En aquest article, explorarem l’objectiu dels catèters venosos centrals, els diferents tipus, el procediment implicat en la seva inserció i les complicacions potencials.

Finalitat dels catèters venosos centrals

Els catèters venosos centrals s'utilitzen per diverses raons mèdiques, incloses:

Administració de medicaments:Alguns medicaments, com ara fàrmacs de quimioteràpia o antibiòtics, poden ser massa durs per a les venes perifèriques. Un CVC permet el lliurament segur d’aquests medicaments directament en una vena més gran, reduint el risc d’irritació venosa.

Teràpia a llarg termini IV:Els pacients que necessiten teràpia intravenosa (IV) prolongada, inclosos antibiòtics, gestió del dolor o nutrició (com la nutrició parenteral total), es beneficien d’una línia venosa central, que proporciona accés estable i fiable.

Administració de productes fluids i sanguinis:En situacions d’emergència o cures intensives, un CVC permet l’administració ràpida de líquids, productes sanguinis o plasma, que poden salvar la vida en condicions crítiques.

Mostreig de sang i control:Els catèters venosos centrals faciliten el mostreig de sang freqüent sense pals d’agulla repetides. També són útils per controlar la pressió venosa central, proporcionant informació sobre l’estat cardiovascular d’un pacient.

Diàlisi o afèresi:En pacients amb insuficiència renal o aquells que necessiten afèresi, es pot utilitzar un tipus especial de CVC per accedir al torrent sanguini per als tractaments de diàlisi.

 

Tipus deCatèters venosos centrals

Hi ha diversos tipus de catèters venosos centrals, cadascun dissenyat amb finalitats i durades específiques:

Línia PICC (catèter central inserit perifèricament):

Una línia PICC és un catèter llarg i prim inserit a través d’una vena al braç, normalment la vena basilica o cefàlica, i enfilades a una vena central a prop del cor. S’utilitza habitualment per a tractaments a mitjà a llarg termini, que van de setmanes a mesos.
Les línies PICC són relativament fàcils de col·locar i eliminar, cosa que les fa una elecció preferida per a teràpies prolongades que no requereixen inserció quirúrgica.

Catèters no ajustats:

S’insereixen directament en una vena gran al coll (jugular intern), al pit (subclavian) o a l’engonal (femoral) i s’utilitzen normalment amb finalitats a curt termini, normalment en situacions d’atenció crítica o d’emergència.
Els CVC no ajustats no són ideals per a un ús a llarg termini a causa d’un major risc d’infecció i se solen eliminar un cop s’estabilitza l’estat del pacient.
Catèters túnel:

Els catèters túnel s’insereixen en una vena central, però s’encaminen a través d’un túnel subcutani abans d’arribar al punt d’entrada de la pell. El túnel ajuda a reduir el risc d’infecció, fent-los adequats per a un ús a llarg termini, com en pacients que requereixen dibuixos de sang freqüents o quimioteràpia en curs.
Aquests catèters sovint tenen un punyal que fomenta el creixement dels teixits, assegurant el catèter al seu lloc.

Ports implantats (port-a-cath):

Un port implantat és un dispositiu petit i rodó situat sota la pell, normalment al pit. Un catèter va des del port fins a una vena central. Els ports s’utilitzen per a tractaments intermitents a llarg termini com la quimioteràpia, ja que estan completament sota la pell i tenen un baix risc d’infecció.
Els pacients prefereixen els ports per a cures de llarga durada perquè són menys obscursos i només requereixen un pal d’agulla durant cada ús.

Procediment del catèter venós central
La inserció d’un catèter venós central és un procediment mèdic que varia segons el tipus de catèter que s’està col·locant. Aquí teniu una visió general del procés:

1. Preparació:

Abans del procediment, es revisa la història clínica del pacient i s’obté el consentiment. S’aplica una solució antisèptica al lloc d’inserció per reduir el risc d’infecció.
Es pot administrar anestèsic o sedació local per assegurar la comoditat del pacient.
2. Col·locació del catèter:

Utilitzant orientació per ultrasons o fites anatòmiques, el metge insereix el catèter en una vena adequada. En el cas d’una línia PICC, el catèter s’insereix a través d’una vena perifèrica al braç. Per a altres tipus, s'utilitzen punts d'accés central com les venes jugulars subclavianes o internes.
El catèter està avançat fins que arriba a la ubicació desitjada, normalment la vena cava superior a prop del cor. Sovint es realitza una radiografia o una fluoroscòpia per verificar la posició del catèter.
3. Garantir el catèter:

Un cop situat el catèter correctament, es fixa amb sutures, adhesius o un apòsit especial. Els catèters de túnel poden tenir un punyal per assegurar encara més el dispositiu.
A continuació, el lloc d'inserció es vesteix i el catèter està arrebossat amb solució salina per assegurar -se que funciona correctament.
4. Assistència posterior:

La cura adequada i els canvis regulars de vestir són crucials per evitar la infecció. Els pacients i els cuidadors tenen formació sobre com cuidar el catèter a casa si cal.
Complicacions potencials
Si bé els catèters venosos centrals són eines inestimables en l’atenció mèdica, no tenen riscos. Algunes possibles complicacions inclouen:

1. Infecció:

La complicació més comuna és la infecció al lloc d’inserció o a la infecció del torrent sanguini (infecció de torrent sanguini associat a la línia central o CLABSI). Les tècniques estèrils estrictes durant la inserció i el manteniment minuciós poden minimitzar aquest risc.
2. Càmines de sang:

Els CVC de vegades poden causar coàguls de sang a la vena. Es poden prescriure els diluctors de la sang per reduir aquest risc.
3. Pneumotòrax:

La punció accidental del pulmó es pot produir durant la inserció, sobretot amb catèters no ajustats a la zona del pit. D’aquesta manera es produeix un pulmó col·lapsat, que requereix una intervenció mèdica ràpida.
4. Catèter funcionament:

El catèter es pot bloquejar, xafar o desallotjar, afectant la seva funció. El rentat regular i la manipulació adequada poden evitar aquests problemes.
5. Sagnat:

Hi ha un risc de sagnat durant el procediment, sobretot si el pacient té trastorns de coagulació. La tècnica adequada i l’atenció post-procedència ajuden a mitigar aquest risc.

 

Conclusió
Els catèters venosos centrals són dispositius crucials en l’atenció mèdica moderna, que ofereixen un accés venós fiable per a diversos propòsits terapèutics i diagnòstics. Si bé el procediment per inserir una línia venosa central és relativament senzill, requereix experiència i un maneig minuciós per minimitzar les complicacions. Comprendre els tipus de CVC i els seus usos específics permet als proveïdors sanitaris triar la millor opció per a les necessitats de cada pacient, garantint una cura eficaç i segura.