Catèter venós central: una guia essencial

A Catèter venós central (CVC), també coneguda com a línia venosa central, és un tub flexible inserit en una vena gran que condueix al cor. Aixòdispositiu mèdicté un paper crucial en l'administració de medicaments, líquids i nutrients directament al torrent sanguini, així com per controlar diversos paràmetres de salut. Els catèters venosos centrals són vitals per gestionar pacients amb malalties greus, aquells que reben tractaments complexos o persones que necessiten teràpies intravenoses a llarg termini. En aquest article, explorarem la finalitat dels catèters venosos centrals, els diferents tipus, el procediment implicat en la seva inserció i les possibles complicacions.

Propòsit dels catèters venosos centrals

Els catèters venosos centrals s'utilitzen per diverses raons mèdiques, com ara:

Administració de medicaments:Alguns medicaments, com els fàrmacs de quimioteràpia o els antibiòtics, poden ser massa durs per a les venes perifèriques. Un CVC permet el lliurament segur d'aquests medicaments directament a una vena més gran, reduint el risc d'irritació de la vena.

Teràpia IV a llarg termini:Els pacients que requereixen teràpia intravenosa (IV) prolongada, incloent antibiòtics, control del dolor o nutrició (com la nutrició parenteral total), es beneficien d'una línia venosa central, que proporciona un accés estable i fiable.

Administració de líquids i productes sanguinis:En situacions d'emergència o de cures intensives, un CVC permet l'administració ràpida de líquids, productes sanguinis o plasma, que poden salvar vides en condicions crítiques.

Monitorització i mostreig de sang:Els catèters venosos centrals faciliten el mostreig de sang freqüent sense punxades repetides d'agulla. També són útils per controlar la pressió venosa central, proporcionant informació sobre l'estat cardiovascular d'un pacient.

Diàlisi o afèresi:En pacients amb insuficiència renal o que necessiten afèresi, es pot utilitzar un tipus especial de CVC per accedir al torrent sanguini per als tractaments de diàlisi.

 

Tipus deCatèters venosos centrals

Hi ha diversos tipus de catèters venosos centrals, cadascun dissenyat per a finalitats i durades específiques:

Línia PICC (catèter central d'inserció perifèrica):

Una línia PICC és un catèter llarg i prim que s'insereix a través d'una vena del braç, generalment la vena basílica o cefàlica, i s'enfila a una vena central prop del cor. S'utilitza habitualment per a tractaments a mitjà i llarg termini, que van des de setmanes fins a mesos.
Les línies PICC són relativament fàcils de col·locar i eliminar, cosa que les converteix en una opció preferida per a teràpies prolongades que no requereixen inserció quirúrgica.

Catèters sense túnel:

S'insereixen directament en una vena gran del coll (jugular interna), del pit (subclàvia) o de l'engonal (femoral) i s'utilitzen normalment amb finalitats a curt termini, generalment en situacions d'atenció crítica o d'emergència.
Els CVC no túnels no són ideals per a un ús a llarg termini a causa d'un major risc d'infecció i normalment s'eliminen un cop l'estat del pacient s'estabilitza.
Catèters tunelitzats:

Els catèters tunelitzats s'insereixen a una vena central però s'encaminen a través d'un túnel subcutani abans d'arribar al punt d'entrada a la pell. El túnel ajuda a reduir el risc d'infecció, fent-los aptes per a un ús a llarg termini, com en pacients que requereixen extraccions de sang freqüents o quimioteràpia en curs.
Aquests catèters solen tenir un puny que fomenta el creixement del teixit, assegurant el catèter al seu lloc.

Ports implantats (Port-a-Cath):

Un port implantat és un dispositiu petit i rodó que es col·loca sota la pell, generalment al pit. Un catèter va des del port fins a una vena central. Els ports s'utilitzen per a tractaments intermitents a llarg termini com la quimioteràpia, ja que estan totalment sota la pell i tenen un baix risc d'infecció.
Els pacients prefereixen els ports per a l'atenció a llarg termini perquè són menys molestos i només requereixen una punxada d'agulla durant cada ús.

Procediment del catèter venós central
La inserció d'un catèter venós central és un procediment mèdic que varia segons el tipus de catèter que es col·loqui. Aquí teniu una visió general del procés:

1. Preparació:

Abans del procediment, es revisa la història clínica del pacient i s'obté el consentiment. S'aplica una solució antisèptica al lloc d'inserció per reduir el risc d'infecció.
Es pot administrar anestèsic local o sedació per garantir la comoditat del pacient.
2. Col·locació del catèter:

Utilitzant una guia d'ecografia o punts de referència anatòmics, el metge introdueix el catèter en una vena adequada. En el cas d'una línia PICC, el catèter s'introdueix a través d'una vena perifèrica del braç. Per a altres tipus, s'utilitzen punts d'accés centrals com les venes subclàvies o jugulars internes.
El catèter s'avança fins que arriba a la ubicació desitjada, normalment la vena cava superior prop del cor. Sovint es realitza una radiografia o una fluoroscòpia per verificar la posició del catèter.
3. Assegurar el catèter:

Un cop col·locat correctament el catèter, es fixa amb sutures, adhesiu o un apòsit especial. Els catèters túnels poden tenir un puny per assegurar encara més el dispositiu.
A continuació, es vestirà el lloc d'inserció i es renta el catèter amb solució salina per assegurar-se que funciona correctament.
4. Atenció posterior:

La cura adequada i els canvis regulars de vestit són crucials per prevenir la infecció. Els pacients i els cuidadors reben formació sobre com cuidar el catèter a casa si és necessari.
Complicacions potencials
Tot i que els catèters venosos centrals són eines inestimables en l'atenció mèdica, no estan exempts de riscos. Algunes complicacions potencials inclouen:

1. Infecció:

La complicació més freqüent és la infecció al lloc d'inserció o la infecció del torrent sanguini (infecció del torrent sanguini associada a la línia central o CLABSI). Tècniques estèrils estrictes durant la inserció i un manteniment acurat poden minimitzar aquest risc.
2. Coàguls de sang:

Els CVC de vegades poden causar coàguls de sang a la vena. Es poden prescriure anticoagulants per reduir aquest risc.
3. Pneumotòrax:

Es pot produir una punció accidental del pulmó durant la inserció, especialment amb catèters no túnels col·locats a la zona del pit. Això provoca un col·lapse del pulmó, que requereix una intervenció mèdica ràpida.
4. Mal funcionament del catèter:

El catèter es pot bloquejar, doblegar o desallotjar, afectant la seva funció. El rentat regular i la manipulació adequada poden evitar aquests problemes.
5. Sagnat:

Hi ha un risc de sagnat durant el procediment, especialment si el pacient té trastorns de la coagulació. La tècnica adequada i les cures posteriors al procediment ajuden a mitigar aquest risc.

 

Conclusió
Els catèters venosos centrals són dispositius crucials en l'atenció mèdica moderna, que ofereixen un accés venós fiable per a una varietat de finalitats terapèutiques i diagnòstiques. Tot i que el procediment per inserir una línia venosa central és relativament senzill, requereix experiència i una manipulació acurada per minimitzar les complicacions. Entendre els tipus de CVC i els seus usos específics permet als professionals sanitaris triar la millor opció per a les necessitats de cada pacient, garantint una atenció eficaç i segura.