En el panorama en constant evolució del diagnòstic mèdic,agulles de biòpsiatenen un paper fonamental en l'adquisició de mostres de teixit per a un examen patològic precís, i la seva selecció està directament relacionada amb la precisió de la biòpsia, la seguretat i l'experiència del pacient. A continuació es presenta una anàlisi dels procediments de biòpsia,tipus d'agulles de biòpsia, les relacions entre el nucli i l'agulla fina i els factors clau de selecció per proporcionar una guia sistemàtica per a la pràctica clínica.
1. Comprensió dels procediments de biòpsia
L'objectiu central d'un procediment de biòpsia és obtenir una mostra de teixit d'alta qualitat per aclarir la naturalesa d'una lesió o per desenvolupar un pla de tractament. La necessitat d'una agulla de biòpsia varia significativament entre els escenaris de biòpsia:
- Diagnòstic tumoral: es requereix un volum de teixit suficient per a l'estadificació patològica i les proves genètiques (per exemple, mutacions d'EGFR o ALK).
- Malalties inflamatòries: cal citologia per aclarir el tipus de patogen o cèl·lula immunitària.
- Avaluació preoperatòria: cal una adquisició ràpida de mostres per guiar els protocols quirúrgics (p. ex., identificació de masses mamàries benignes i malignes).
2. Tipus deagulles de biòpsiai aplicacions clíniques
- Principi: Obtenció d'una tira de mostra de teixit mitjançant tall mecànic.
- Avantatges:
Mostreig complet, adequat per a biòpsia de tumors sòlids (per exemple, mama, pròstata) i teixit ossi.
La mida de la mostra és suficient per donar suport a la immunohistoquímica i a les proves moleculars.
- Limitacions: trauma relativament gran, cal comprendre estrictament les indicacions.
(2) Agulla de biòpsia per aspiració fina
- Principi: Ús de la succió a pressió negativa per obtenir una suspensió cel·lular.
- Avantatges:
Menys traumàtic, adequat per a lesions dels ganglis limfàtics superficials, la tiroide i els pulmons.
Fàcil de realitzar, permet obtenir suspensions cel·lulars ràpidament.
Fàcil de realitzar, permet un diagnòstic citològic ràpid.
- Limitacions: fragmentació de la mostra, incapacitat per satisfer les necessitats de l'examen histològic.
(3) Agulla de biòpsia assistida per buit (VAB)
- Principi: Combina el tall mecànic i la succió a pressió negativa per millorar l'eficiència del mostreig.
- Avantatges:
Es poden obtenir múltiples mostres en una sola punció, adequada per a focus microcalcificats a la mama.
Redueix el risc de repetició de puncions i millora la tolerància del pacient.
(4) Tall d'agulla de biòpsia
- Principi: El teixit es talla mitjançant una punta ranurada o una fulla giratòria.
- Tipus:
Agulla ranurada: p. ex., agulla de biòpsia Tru-Cut, per a teixits tous.
Agulla de perforació anular: p. ex. Agulla de biòpsia de medul·la òssia, per a teixit ossi.
3. biòpsia amb agulla gruixuda vs. aspiració amb agulla fina
| Indicador | Biòpsia amb agulla gruixuda | Aspiració amb agulla fina |
| Tipus de mostra | Mostra de teixit en tira | Suspensió cel·lular |
| Precisió diagnòstica | Alt (histologia) | Medi (citologia) |
| Grau de trauma | Més gran | Més petit |
| Temps d'operació | Més llarg | Més curt |
| Escenaris | Tumors sòlids, teixit ossi | Lesions superficials, ganglis limfàtics |
4. Factors principals a tenir en compte a l'hora de triar les agulles de biòpsia adequades
(1) Àrea diana de la biòpsia
- Òrgans superficials (p. ex., tiroide, mama): es prefereixen agulles fines o agulles punxegudes per equilibrar el trauma i les necessitats diagnòstiques.
- Òrgans profunds (per exemple, fetge, ronyó): es prefereixen agulles de biòpsia de nucli llarg per garantir la profunditat de penetració.
- Teixit ossi: s'han d'utilitzar agulles de perforació anular (per exemple, agulles de biòpsia de medul·la òssia) per evitar la fragmentació del teixit.
(2) Factors específics del pacient
- Edat i constitució: els nens o pacients febles han de triar una agulla fina (per exemple, de 20G) per reduir les complicacions.
- Funció de coagulació: els pacients amb trastorns de la coagulació han d'evitar agulles gruixudes (per exemple, de 16G) per reduir el risc de sagnat.
- Estat mental: Els pacients ansiosos poden preferir agulles de biòpsia assistides per buit per escurçar el temps de l'operació.
(3) Densitat i ubicació dels teixits
- Teixit dens (per exemple, pròstata, fetge): trieu una agulla de biòpsia amb un fort poder de tall (per exemple, una agulla ranurada de 18G).
- Vasos sanguinis/nervis veïns: cal una operació guiada per ecografia/TC per seleccionar una agulla de biòpsia marcada segons el desenvolupament.
(4) Mida i longitud de l'agulla
- Selecció d'especificacions:
Agulla fina (20-22G): per a citologia o lesions superficials.
Agulla gruixuda (14-18G): adequada per a examen histològic o lesions profundes.
- Selecció de la longitud: determinada per la profunditat de la punció (per exemple, la biòpsia pulmonar ha de ser ≥15 cm).
(5) Disseny de punta d'agulla
- Punta d'agulla bisellada: adequada per a teixits tous per reduir la resistència.
- Punta de tres puntes: aplicable al teixit ossi, per millorar la penetració.
- Marcatge: Les agulles de biòpsia guiades per ressonància magnètica han d'estar etiquetades amb un aliatge de titani.
(6) Compatibilitat amb les modalitats d'imatge
- Guia ecogràfica: cal seleccionar agulles de biòpsia amb anells en desenvolupament.
- Guia per a TC/RM: s'ha de seleccionar un material no magnètic o amb pocs artefactes (per exemple, aliatge de titani).
(7) Mecanisme d'extracció de mostres
- Tall mecànic: aplicable a tumors sòlids amb mostreig complet.
- Aspiració per pressió negativa: adequada per a l'examen citològic, fàcil d'operar.
- Assistit per buit: aplicable al mostreig multi-lloc, millorant l'eficiència.
(8) Comoditat i seguretat del pacient
- Control del dolor: l'agulla fina és menys traumàtica i més tolerable pels pacients.
- Prevenció de complicacions: evitar puncions repetides amb agulla gruixuda, reduir el risc de pneumotòrax i sagnat.
(9) Cost i accessibilitat
- Cost-eficàcia: les agulles de biòpsia totalment automatitzades (per exemple, TSK) són més cares, però tenen una alta taxa d'èxit de mostreig.
- Cobertura d'assegurança mèdica: cal triar productes dins de l'àmbit de reemborsament d'acord amb les polítiques locals.
5. Conclusió
La selecció deagulles de biòpsiarequereix una avaluació exhaustiva de la naturalesa de la lesió, l'estat del pacient, les condicions tècniques i els factors econòmics. En la pràctica clínica, s'han de seguir els principis següents:
1. Coincidència precisa: trieu el tipus d'agulla segons la zona objectiu de la biòpsia (per exemple, agulla ranurada de 14G per a la mama, agulla fina de 20G per a la tiroide).
2. Prioritzar la seguretat: evitar agulles gruixudes en pacients amb trastorns de la coagulació i operar sota guia per imatge per a les lesions vasculars adjacents.
3. Eficiència i comoditat: les agulles de biòpsia assistides per buit poden millorar l'eficiència i les agulles fines poden reduir el dolor del pacient.
Mitjançant la selecció científica de les agulles de biòpsia, es pot millorar significativament la precisió diagnòstica, es pot reduir el risc de complicacions i, en última instància, es pot aconseguir una medicina de precisió individualitzada.
Data de publicació: 19 de maig de 2025