Comprensió del catèter de cànula intravenosa: funcions, mides i tipus

Introducció

Catèters de cànula intravenosos (IV)són indispensablesdispositius mèdicsutilitzat en diversos entorns sanitaris per administrar fluids, medicaments i productes sanguinis directament al torrent sanguini d'un pacient. Aquest article pretén proporcionar una comprensió profunda deCatèters de cànula intravenosa, incloent-hi la seva funció, mides, tipus i altres aspectes rellevants.

Funció del catèter de cànula intravenosa

Un catèter intravenós de cànula és un tub prim i flexible que s'insereix a la vena del pacient i que proporciona accés al sistema circulatori. La funció principal d'un catèter intravenós de cànula és administrar fluids, electròlits, medicaments o nutrients essencials al pacient, garantint una absorció ràpida i eficient al torrent sanguini. Aquest mètode d'administració ofereix un mitjà directe i fiable per mantenir l'equilibri de fluids, reemplaçar el volum de sang perdut i administrar medicaments urgents.

Mides dels catèters de cànula intravenosa

Els catèters de cànula intravenosa estan disponibles en diverses mides, normalment identificades per un número de calibre. El calibre representa el diàmetre de l'agulla del catèter; com més petit sigui el número de calibre, més gran serà el diàmetre. Les mides més utilitzades per als catèters de cànula intravenosa inclouen:

1. Calibre 14 a 24: Les cànules de mida més gran (14G) s'utilitzen per a la infusió ràpida de fluids o productes sanguinis, mentre que les mides més petites (24G) són adequades per administrar medicaments i solucions que no requereixen cabals elevats.

2. Calibre 18 a 20: Aquestes són les mides més utilitzades en entorns hospitalaris generals, i s'adapten a una àmplia gamma de pacients i situacions clíniques.

3. Calibre 22: Es considera ideal per a pacients pediàtrics i geriàtrics o amb venes fràgils, ja que causen molèsties mínimes durant la inserció.

4. Calibre 26 (o superior): Aquestes cànules ultrafines s'utilitzen normalment per a situacions especialitzades, com ara l'administració de certs medicaments o per a pacients amb venes extremadament delicades.

Tipus de catèters de cànula intravenosa

1. Cànula intravenosa perifèrica: el tipus més comú, s'insereix en una vena perifèrica, normalment al braç o a la mà. Estan dissenyades per a ús a curt termini i són adequades per a pacients que requereixen accés poc freqüent o intermitent.

2. Catèter venós central (CVC): Aquests catèters es col·loquen en grans venes centrals, com ara la vena cava superior o la vena jugular interna. Els CVC s'utilitzen per a teràpies a llarg termini, mostres de sang freqüents i l'administració de medicaments irritants.

3. Catèter de línia mitjana: Una opció intermèdia entre els catèters perifèrics i els centrals, els catèters de línia mitjana s'insereixen a la part superior del braç i es passen per la vena, generalment acabant al voltant de la regió axil·lar. Són adequats per a pacients que requereixen una teràpia a llarg termini però no necessiten accés a grans venes centrals.

4. Catèter central d'inserció perifèrica (PICC): un catèter llarg que s'insereix a través d'una vena perifèrica (normalment al braç) i s'avança fins que la punta descansa en una vena central més gran. Els PICC s'utilitzen sovint per a pacients que requereixen teràpia intravenosa prolongada o per a aquells amb accés limitat a la vena perifèrica.

Procediment d'inserció

La inserció d'un catèter intravenós per cànula l'han de dur a terme professionals sanitaris qualificats per minimitzar les complicacions i garantir una col·locació correcta. El procediment generalment implica els passos següents:

1. Avaluació del pacient: El professional sanitari avalua l'historial mèdic del pacient, l'estat de les venes i qualsevol factor que pugui afectar el procés d'inserció.

2. Selecció del lloc: La vena i el lloc d'inserció adequats es trien en funció de l'estat del pacient, els requisits de teràpia i l'accessibilitat de la vena.

3. Preparació: La zona seleccionada es neteja amb una solució antisèptica i el professional sanitari porta guants estèrils.

4. Inserció: Es fa una petita incisió a la pell i s'insereix amb cura el catèter a través de la incisió fins a la vena.

5. Fixació: Un cop col·locat el catèter, es fixa a la pell mitjançant apòsits adhesius o dispositius de fixació.

6. Rentar i preparar el catèter: es renta el catèter amb solució salina o heparinitzada per garantir la permeabilitat i evitar la formació de coàguls.

7. Atenció posterior a la inserció: Es controla el lloc de la inserció per detectar signes d'infecció o complicacions i es canvia l'apòsit del catèter segons calgui.

Complicacions i precaucions

Tot i que els catèters de cànula intravenosa són generalment segurs, hi ha possibles complicacions que els professionals sanitaris han de tenir en compte, com ara:

1. Infiltració: Fuita de fluids o medicaments als teixits circumdants en lloc de a la vena, cosa que provoca inflamació, dolor i possibles danys als teixits.

2. Flebitis: inflamació de la vena, que causa dolor, enrogiment i inflor al llarg del trajecte de la vena.

3. Infecció: Si no es segueixen les tècniques asèptiques adequades durant la inserció o les cures, el lloc del catèter es pot infectar.

4. Oclusió: El catèter es pot bloquejar a causa de coàguls de sang o d'un rentat inadequat.

Per minimitzar les complicacions, els professionals sanitaris s'adhereixen a protocols estrictes per a la inserció del catèter, la cura del lloc i el manteniment. S'anima els pacients a informar immediatament de qualsevol signe de molèsties, dolor o enrogiment al lloc d'inserció per garantir una intervenció oportuna.

Conclusió

Els catèters de cànula intravenosa tenen un paper crucial en l'atenció mèdica moderna, permetent l'administració segura i eficient de fluids i medicaments directament al torrent sanguini del pacient. Amb diverses mides i tipus disponibles, aquests catèters s'adapten a diverses necessitats clíniques, des de l'accés perifèric a curt termini fins a teràpies a llarg termini amb vies centrals. En adherir-se a les millors pràctiques durant la inserció i el manteniment, els professionals sanitaris poden optimitzar els resultats dels pacients i minimitzar les complicacions associades a l'ús de catèters intravenosos, garantint un tractament segur i eficaç per als seus pacients.